BCN MÉS

BCN Més es una revista mensual, en papel e independiente de subvenciones gubernamentales, corporativas o políticas. Su fortaleza se encuentra en el contenido trilingüe (catalán, castellano e inglés) que desarrollan, otorgando una voz a la ciudad cosmopolita dónde los autores y sus inspiraciones hacen vida.

Artículos que generan un punto de inflexión sobre la urbe y sus actores.

BARCELONA SOUNDS

Sección desarrollada en conjunto con Carla Gimeno acerca de temas mensuales de la revista en relación a la escena musical y sonora de la ciudad condal, acompañados de ilustraciones propias de Alsina Mandarina.

Ilustración de la Portada del mes de Marzo, 2020

“Narcopiso eres tú”

Into a jam: Jam Sessions Barcelona

A grandes rasgos, para los que no estén familiarizados con el concepto, una jam session es un encuentro informal de improvisación musical. La palabra inglesa jam, usada en este contexto musical, parece tener sus orígenes en los años veinte y treinta, y hace referencia a un fragmento corto, improvisado libremente por un grupo de personas. En sus orígenes estas jams solían darse después del horario oficial del club o sala, pero más tarde, comprobado su éxito, pasaron a formar parte del propio espectáculo. Una jam está establecida como una sucesión de solos o riffs, que se sostienen sobre un fondo musical creado por el resto de músicos. Hay momentos en los que hasta tienes la sensación de que allí mismo se está disputando un combate musical imaginario y, claro… todos quieren ganar.”

La música sona a precarietat

“En el món de la música en directe és fàcil perdre’s entre la nit, la llum i l’espectacle. La línia es difon per a molts i s’accelera quan entra en joc el patrocini d’alguna cervesera que exercita gairebé el paper de gestora cultural. Però aquest és un tema que podem tocar més endavant. Tinc amics que no entenen que, tot i que m’ho passi bé damunt l’escenari —perquè sí, m’agrada cantar— estic treballant, no és un hobby, i les condicions laborals haurien de ser les corresponents. Però sembla que si estàs fent el que t’agrada, no tens dret a queixar-te si les condicions no són bones, si no t’estan pagant bé. The show must go on.”

Lila és el color

“La primera vegada que vaig sentir a parlar d’un tal Punt Lila va ser a la festa major del meu poble, el 2018. Aquella nit havia de pujar damunt l’escenari a tocar amb la meva banda i durant les proves de so em vaig quedar observant la petita carpa que havien muntat just al costat de l’estand del Programa de Prevenció de Drogues. Un dels seus lemes era “La nit és nostra”, títol d’una cançó de la banda festiva i feminista Roba Estesa, que també actuava a la festa major. Als Punts Liles es tracten agressions de caràcter sexista, assetjaments, tocaments sense permís, comentaris ofensius o agressions de qualsevol mena.”

Barcelona és bona quan sona

“Per a alguns, Barcelona sona a la sala Apolo i Razzmatazz, però també és el clàxon del cotxe a la Ronda de Dalt. És el timbrazo que et treu del llit al matí quan intenten repartir correu comercial. El Liceu és Barcelona? Creiem que queda més que clar. També ho són el Palau de la Música o l’Auditori. Però comptem-hi també amb els crits de la canalla, a l’hora del pati, que s’escampen dins les illes de l’Eixample. La guitarra mal rascada d’aquell noi que seu tres mantes més enllà al Parc de la Ciutadella un diumenge al matí. La imparable vibració de baixos que provoca la festa de matinada del teu veí.”

Música pel futur

A vegades hi ha sons que ens desperten; que ens remouen la consciència. És el cas inequívoc dels nois i noies de Fridays for Future, que ja fa mesos que fan soroll a la nostra ciutat i han aconseguit fer-nos sortir de la nostra zona de confort, per adonar-nos d’una realitat cada cop més amenaçadora (i incòmoda): estem acabant amb el nostre planeta.”

On assagen les bandes?

“Els locals d’assaig que dibuixen el mapa sonor de Barcelona”

“Si bé la majoria de mortals només solem ser testimonis del moment en què pugen damunt l’escenari, els nostres grups de música preferits abans de la seva gran actuació solen passar hores i hores tancats en un local d’assaig. I tot plegat és força menys glamurós del que aparenta. Ergo: ells no deixen de ser uns mortals com nosaltres i està bé recordar-ho de tant en tant.”